Silver economy: el context i l’oportunitat
Amb aquest post s’inicia un viatge a través de la Silver Economy o Economia platejada. L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) defineix l’Economia platejada com el conjunt de les oportunitats derivades de l’impacte econòmic i social de les activitats realitzades i demandades per la població més gran de 55 anys.
Les necessitats i preferències d’aquest segment de població influeixen fortament en l’oferta de quasi tots els sectors econòmics, incloent la salut, l’habitatge, el transport, les finances, l’educació i el mercat laboral, entre d’altres.
Estem parlant d’un ampli ventall de productes i serveis destinats al consum dels més grans i que poden jugar un paper molt important per impulsar l’economia dels països que sàpiguen veure aquesta realitat com una oportunitat i implementar objectius i línies d’acció per fomentar i orientar esforços i inversió cap a la Silver Economy.
Aquesta nova realitat implicarà una transformació radical de l’economia i de la societat, ja que permetrà que milions de persones “Silver” segueixin treballant, estalviant, creant idees i projectes, … i consumint productes i serveis per a ells.
Aquesta nova realitat farà possible que emergeixin noves indústries per servir-los i també sorgiran nous emprenedors, que trobaran oportunitats on mai alguna persona va pensar que les hauria.
Gràcies a la immensa quantitat d’avenços en medicina, tecnologia i benestar social, l’ésser humà ha incrementat la seva esperança de vida prop de 2 mesos i mig cada any. Sabies que això són unes cinc hores al dia?
L’envelliment de la població o ageeing population és característic del que s’anomena la “segona transició demogràfica” i és conseqüència de canvis soci-econòmics que permeten una major supervivència generacional i un augment general de la qualitat de vida.
L’esperança de vida ha augmentat en molts països de forma significativa, el que produeix per primera vegada en la història de la humanitat, una abundància de població madura i longeva.
En els darrers 100 anys, l’esperança de vida s’ha perllongat 30 anys. I a més a més, es tracta d’un fenomen global. No passa només a Andorra o Espanya. Es tracta d’un envelliment de la població a nivell mundial.
L’any 2021, Andorra era el país amb més esperança de vida del mundo segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Les persones nascudes al Principat d’Andorra tenien una esperança de vida de 87 anys, 3 anys més que a Espanya, que ocupava el segon lloc.
Prepareu-vos perquè les xifres que venen a continuació maregen una mica. Segons el llibre “Silvers surfers: el futuro laboral es para los mayores de 40”, escrit per Raquel Roca (editat per Lid Editorial Empresarial, S.L., 2024) dels 7.300 milions d’habitants del planeta Terra, en 2019 tenien més de 65 anys:
- El 8,5% de la població (617 milions de persones).
- En 2035, el 12% de 8.350 milions (1.000 milions de persones)
- En 2050, el 17% de 9.400 milions (1.600 milions de persones)
Això vol dir que la població de més edat, el més grans de 65 anys, creixerà fins al 2050 en 27,1 milions anuals, essent en els propers decennis el seu ritme d’envelliment del 150%.
I que creixi molt el percentatge de persones grans, és bo o és dolent? És bo perquè vivim millor. I vivim millor molt més temps.
A això se li dona el nom de jovenescència o rejoveniment de la població. La nostra edat biològica (l’edat dels nostres òrgans, sistemes, teixits i cèl·lules) ha robat uns 10 anys a l’edat cronològica (la nostra data de naixement). Som més joves, per dintre i per fora.
Vivim fins als 87 anys, però aparentant deu anys menys. Per a que ens entenguem, vivim molts més anys…sent més temps joves.
Tindrem un major nombre d’anys de vida saludable, que en teoria es tradueix en una força laboral més saludable, menys jubilacions anticipades associades a problemes de salut – i no per conveniències econòmiques de las empresas-, i una reducció de les atencions a llarg termini.
Segons un estudi de Eurostat, en mitjana, a tots els països de UE, les persones poden viure al voltant del 80% de les seves vides sense discapacitat. Així que de les nostres llargues i longeves vides, les viurem a “ple rendiment”. I al seguir avançant en innovació, medicina i tecnologia, seguirem guanyant anys a la mort.
En el llibre «Silver surfers» abans citat, s’estima que els nascuts, com jo, al voltant de 1967 viurem 91 anys; els nascuts en 1977, entre 93 i 95 anys; els nascuts en 1987, 97 anys; els nascuts en 1997, entre 99 i 101 anys; i els nascuts en 2007, 103 anys.
Seran els 10 o 11 anys finals de la nostra vida els que serem “dependents”. No serà fins a aquest moment que serem “vells”. Això vol dir que no serà a l’edat de jubilació als 65 o 67 anys, sinó més enllà dels 80 anys.
Avui en dia, més del 80% de totes les morts en els països de la UE es produeixen després dels 65 anys. França, Itàlia i Espanya, tenen les taxes de mortalitat més baixes. I Andorrà també!
Quan es van establir les lleis i normes actuals de jubilació dels països desenvolupats, només 1 de cada 100 treballadors arribava als 65 anys. Avui en dia, arriben als 65 anys el 98% dels treballadors.
La cosa no va de viure més temps com vells, sinó de ser joves durant més anys. No perquè ho preferim sinó perquè està passant. És una realitat!
La veritable data preocupant és que la població menor de 20 anys es preveu que romangui quasi sense canvis: passarà dels 2.500 milions actuals als 2.600 milions en el 2050.
A l’abril de 2018, els diaris d’Andorra, publicaven la següent notícia: “Cauen els naixements un 7%, la xifra més baixa dels darrers 8 anys, i suposa un descens del 29% respecte del 2010”, i això continua passant avui en dia.
En conseqüència, si vivim més temps el que hi som i els naixements estan sota mínims, cada vegada tindrem més gent gran. S’estima que l’any 2050 al nostre planeta, els més grans de 65 anys seran més del doble que la població de nens de menys de 5 anys.
A Espanya, en 2019, el més grans de 50 anys representaven el 41% de la població. En 2050 representaran el 53%, segons la Organització de les Nacions Unides (ONU). Davant d’aquesta perspectiva, és necessari entendre a la població més gran de 55 anys com un segment de mercat atractiu, capaç de sustentar i de fer créixer l’economia. Per què? Perquè tenen el major poder adquisitiu de totes les generacions de població que sobreviuen actualment (des de la generació silenciosa a la generació alfa).
El nivell soci-econòmic està directament relacionat amb els ingressos discrecionals, la capacitat de despesa i el comportament de compra. S’entén per ingressos discrecionals a la quantitat de diners que queda desprès de pagar tots els impostos i les despeses necessàries.
A Espanya i a Andorra, les persones Silver són el segment amb major poder adquisitiu. De fet, a Espanya tenen un poder adquisitiu un 12% més alt que el de la resta de la població i s’ha publicat en un estudi de la Universitat de Còrdova que diu que només el 20% de les persones més grans tenen nivells baixos d’ingressos discrecionals.
S’espera que l’any 2025, la contribució de la Silver economy al Producte Interior Brut (PIB) de la Unió Europea assoleixi unes xifres que es situaran entre els 5,7 i els 6,4 bilions d’euros. Aquests imports suposen quasi bé el doble del volum de la dècada anterior i representen igualment prop d’un terç del total.
Està clar que la Silver people serà essencial en els propers anys i que aquests meravellosos anys que hem sumat a la nostra espècie portaran nous reptes sobre els que reflexionar i actuar per seguir vivint en el progrés, és a dir, encara molt millor del que ho hem fet fins ara.
La Silver people són la gran oportunitat per a la immensa majoria d’empreses, doncs són els que més consumeixen i els que tenen més diners i més temps per gaudir-ho.
Nacho Martín
CEO i fundador de Whoop Coaching i Consulting.
Life Coach | Coach executiu | Coach d’equips i sistemes.
Mentor i desenvolupador de líders
Expert en Banca i finances | Transformació digital | Experiència global.