El valor d’acceptar les teves pors i fer realitat els teus somnis
- 20/09/2023
- 11:38
En aquesta entrada al bloc parlarem sobre el Valor, el Coratge i la Por.
Finalment, Joan va arribar a una ciutat quin rei havia perdut el seu castell i els seus tresors a causa de l’encantament d’un mag malvat. Tots els valents que havien entrat al castell per recuperar els tresors havien fugit espantats o havien mort de por.
Joan va anar a veure al rei i aquest li va dir que si era capaç de passar tres dies i tres nits a l’interior del castell desapareixeria l’encantament. Com premi li seria concedit la mà de la seva filla i compartiria amb ell la meitat dels seus tresors.
Joan Sense Por no ho va dubtar ni un segon. No per la recompensa sinó perquè creia que era una bona oportunitat per conèixer la por. Va passar els tres dies sencers al castell i ni un espectre tenebrós, ni un fantasma ni una mòmia varen ser capaços d’espantar-lo. Joan va aconseguir alliberar el castell de l’encantament i es va casar amb la bella princesa.
Passats uns mesos, la princesa va voler fer un regal a en Joan. Una peixera rodona amb peixos de diferents colors. Joan estava encara dormint. Quan la princesa es va apropar al llit, va ensopegar i l’aigua i els peixos van caure damunt la cara de Joan, que va cridar espantat. Per fi havia conegut la por i uns simples peixets a la cara l’havien causat. La princesa va prometre guardar aquest secret i van viure feliços per sempre”.
El valor no significa absència de por, sinó la decisió d’actuar malgrat la por. Quan t’endinses en el desconegut, tens por perquè no saps el que et pot succeir.
És normal, som animals. Tenim gravats en els solcs més profunds del nostre cervell el com reaccionar davant qualsevol perill. La por és útil en situacions que podrien posar en perill la nostra vida. La por és una emoció primària que es deriva de l’aversió natural al risc o l’amenaça.
Com home o dona que som – aquesta espècie animal “superior” -, a mesura que afrontem l’aventura del desconegut, les pors van desapareixent. Ens tornem més forts i més íntegres i això aguditza la nostra intel·ligència. Hem d’acceptar el desafiament de l’incert i superar les nostres pors.
La majoria de coses que evitem, les evitem perquè tenim por de tenir por. I el pitjor de tot, quan tenim por no havent perill al nostre voltant, inventem el perill per poder justificar la por. Estem fatal!
El problema no està en sentir la por, sinó en tenir-la quan no hi ha un motiu real.
La paraula Coratge prové del llatí Cor, igual que en català. Per tant, tenir coratge o ser valent significa viure amb el cor. Com diu Osho: “Els covards i només els covards viuen amb el cap. Estan atemorits i s’envolten de la seguretat de la raó. Atemorits, tanquen totes les finestres i les portes i s’amaguen darrera.”
Una persona perd la por quan accepta les seves pors. No és qüestió de valentia. És qüestió d’adonar-se que és natural tenir por. És qüestió de confiança i autoestima.
Acabaré aquest article amb el conte de Paco i el dia del seu 88è aniversari:
– Demana un desig! Demana un desig! – van corejar a l’uníson néts i besnéts.
Després de pensar uns segons, Paco, amb gran esforç va apagar les espelmes amb diverses bufades.
Un dels seus fills li va preguntar llavors:
– Papà, quin desig has demanat?
L’ancià el va mirar amb llàgrimes als ulls i li va contestar:
– El meu desig és tornar aquí amb més valor per fer totes les coses que somiava fer i vaig tenir por d’intentar.”
Nota: Aquest post va ser publicat originalment pel mateix autor en el Blog Lideratge i coaching (lideratgeicoaching.blogspot.com) el 2 de desembre de 2013.
Nacho Martín
CEO i fundador de Whoop Coaching i Consulting.
Life Coach | Coach executiu | Coach d’equips i sistemes.
Mentor i desenvolupador de líders
Expert en Banca i finances | Transformació digital | Experiència global.
