Coaching esportiu: quan el veritable rival és dins teu
Quedaven deu minuts per als 400 metres. L’atleta estava preparat. Havia entrenat durant mesos. El seu cos sabia perfectament què havia de fer.
I, tanmateix, alguna cosa no estava al seu lloc.
—Com estàs? —va preguntar l’entrenador.
—Nerviós.
—I què significa per a tu estar nerviós?
L’atleta estava en silenci. Durant molt de temps havia pensat que els nervis eren l’enemic. Que abans de competir havia d’estar calmat, relaxat, sense cap dubte.
Però potser no es tractava d’eliminar el que sentia. Potser es tractava d’aprendre a utilitzar-ho.
Perquè cada atleta s’enfronta a almenys dos rivals. Un és al seu costat. L’altre és dins seu. I de vegades, el segon pot ser molt més difícil de vèncer.
—Quin és el teu objectiu?—li va preguntar el coach.
—Guanyar.
—I què significa per a tu guanyar?
Una altra pausa.
—Per poder demostrar que puc fer-ho.
Allà hi va aparèixer alguna cosa diferent. Perquè potser l’objectiu visible era una medalla, un temps, una classificació o vèncer un rival. Però sota aquest objectiu n’hi havia un de molt més profund: demostrar-se a si mateix de què era capaç.
Un bon objectiu pot donar direcció. Però també pot convertir-se en una càrrega quan tot depèn d’aconseguir un resultat que no està completament sota el nostre control.
Per això el coach pot ajudar-te a separar tres coses que sovint es confonen: el resultat que vols aconseguir, el nivell de rendiment amb què vols competir i les accions que pots prendre per arribar-hi.
El resultat respon a la pregunta: què vull aconseguir? Guanyar la cursa, aconseguir una medalla, superar una marca.
El rendiment respon a una altra: com vull competir? Mantenir el ritme, executar bé la sortida, prendre bones decisions, mantenir la concentració i respondre a les dificultats.
I el procés va un pas més enllà: què he de fer per aconseguir aquest rendiment? Preparar l’estratègia, entrenar certs aspectes, controlar la respiració, establr on centrar la teva atenció o decidir com reaccionar davant un error.
No és el mateix dir «He de guanyar» que dir «Vull competir aconseguint el nivell que sé que puc assolir».
La primera frase posa el focus en el que pot passar. La segona ho torna al que pot fer.
I quan l’atleta torna al que depèn d’ell, recupera part del seu poder. Perquè no sempre pot controlar el resultat, però pot treballar el seu rendiment i, sobretot, el procés que el construeix.
No es tracta de reduir la seva ambició. Es tracta de convertir-la en acció.
Tots tenim un nivell que coneixem. L’atleta sap què aconsegueix entrenant. Coneix les seves marques, els seus temps, els seus moviments. Sap fins on ha arribat.
Però hi ha una altra pregunta, molt més incòmoda: Quin nivell pots aconseguir quan estàs sota pressió?
Perquè pot haver-hi una diferència entre el rendiment habitual i el rendiment competitiu.
—Quan entrenes, com et sents?
—Segur.
—I abans de competir?
—Començo a pensar i a dir-me coses a mi mateix.
—Què et dius a tu mateix?
—Que no puc fallar.
—I què passa quan et dius això a tu mateix?
—Intento controlar-ho tot.
—I pots controlar-ho tot?
—No.
—Aleshores, què podries controlar?
L’atleta comença a enumerar:
— La meva preparació. La meva respiració. La meva atenció. La meva actitud. La meva execució. La manera de respondre després d’un error.
El coach no li ha donat cap resposta. L’ha ajudat a descobrir on era el seu marge d’acció.
Aquesta és la feina del coach: acompanyar l’atleta perquè pugui trobar recursos que potser ja hi eren, però que aquesta pressió, por o l’exigència havia amagat.
—Llavors, què hauria de fer per treure’m aquests nervis?— va preguntar l’atleta.
—Qui t’ha dit que te’ls hagis de treure?
L’atleta va somriure.
De vegades confonem estar preparat amb estar calmat. Potser l’atleta no necessita arribar a la cursa superactivat. Potser necessita descobrir quin és l’estat que li permet competir millor.
Estar massa relaxat pot significar massa poca energia. Estar massa activat pot significar precipitació. Entre els dos extrems pot arribar un punt en què cos, ment i atenció treballen junts.
—Quan has fet les teves millors curses, com estaves?
—Molt concentrat. Amb energia. No pensava gaire. Sentia que tot anava succeint.
—Què has de fer per apropar-te a aquest estat?
Ara la resposta ja no ve del coach. Ve de l’atleta. I això és coaching.
Quedaven cinc minuts per a la cursa.
—I si alguna cosa va malament?— va preguntar el coach.
—Intentaré que no passi.
-—No t’he preguntat això.
Silenci.
—Què faràs si passa?
L’atleta va respirar profundament.
—Tornaré al que pugui controlar.
—I què és això?
—La meva següent acció.
Aquesta era la clau. Perquè cap atleta pot controlar completament el resultat. No pot controlar al rival, les condicions meteorològiques, el públic, un error inesperat o el que passarà en pocs minuts. Però pot aprendre a controlar la seva resposta.
Potser per això el rival més important no sempre és el que tens al costat a la pista, al circuit de motos o a la carretera, o el que tens davant al camp de futbol o a la pista de tennis. De vegades és dins teu.
És aquella veu que diu «no pots». És la por a fracassar. És la necessitat de demostrar. És l’obsessió per controlar. És el dubte que apareix just quan més necessites confiar.
El coaching no està pensat per fer desaparèixer aquesta veu. Està pensat per ajudar l’atleta a decidir quina veu vol escoltar.
Després de cinc minuts, va sonar el tret de sortida i va començar la cursa. L’atleta va sortir.
Els nervis no havien desaparegut. La por tampoc. No tenia cap garantia de guanyar. Però ara tenia alguna cosa diferent.
Tenia claredat. Sabia on posar la seva atenció. Sabia què volia assolir. I sobretot, sabia que si alguna cosa no anava com esperava, encara tindria una següent acció.
Perquè potser el veritable objectiu del coaching esportiu no és aconseguir que un atleta rendeixi per sobre de les seves possibilitats. Potser és ajudar-lo a deixar d’estar per sota d’elles quan més importa.
I llavors queda una pregunta:
Qui és el teu rival més difícil avui: la persona que tens al teu costat competint o la veu que portes dins?
Nacho Martín
CEO i fundador de Whoop Coaching i Consulting.
Life Coach | Coach executiu | Coach d’equips i sistemes.
Mentor i desenvolupador de líders
Expert en Banca i finances | Transformació digital | Experiència global.